6.6.11

Muntanyes del Canigó...


"...fresques són i regalades, sobretot ara a l'estiu, que les aigües són gelades. Tres mesos m'hi sóc estat sense veure persona nada. Només un trist rossinyolet que nit i dia cantava. Més ara penso que és mort, que fa tres dies que ja no canta; ja no puc estar-me allà, que l'enyorament em mata. Al migdia, vent de Ceret; a les onze, marinada; al migdia, vent de dalt; i a la tarda, tramuntana."
Aquesta és la meva col·laboració amb Les Golfes que editen el fanzine Rojo Putón (#3).